miércoles, 13 de julio de 2011

Robatori del Còdex Calixtí

L'amor als llibres pot ser un joc perillós

El Codex Calixtinus, conservat a la Catedral de Santiago de Compostela,  ha estat robat. El llibre és un manuscrit il·luminat del s. XII, el còdex més important que s'hi guardava. Podríem dir que és una guia per als pelegrins que seguien el Camí de Santiago, amb consells, descripcions de la ruta, dels seus perills i dels monuments. El llibre V es titula: Iter pro peregrinis ad Compostellam. La primera guia del Trotamundos, a l'Edat Mitjana.
És un manuscrit molt valuós amb precioses il·lustracions.


Codex Calixtinus



Il·lustració del Còdex Calixtí


Dimarts, 5 de juliol, es va descobrir la seva desaparició, però no se sap el moment exacte del robatori, perquè les mesures de seguretat van fallar.
Només hi ha tres claus de la sala on es guardava i cap d'elles ha desaparegut. Les càmeres de vigilància de la catedral tampoc han mostrat cap moviment sospitós.

El misteri està servit. Qui l'ha robat? Qui ha encarregat el robatori?

És un argument de novel·la. De fet no seria la primera vegada que es parlés de llibres com a causa de delicte.
Aquest curs el alumnes de 4t. d'ESO de Llatí han treballat sobre l'obra d'Umberto Eco, El nom de la rosa, per estudiar la transmissió de la literatura clàssica durant l'Edat Mitjana.




En un monestir benedictí un llibre provoca una sèrie d'assassinats en cadena. El manuscrit és una còpia del llibre II de la Poètica d'Aristòtil, on es parla de la comèdia.



 
Guillermo de Baskerville, un intel·lectual franciscà, haurà de descobrir el perquè dels assassinats. Tothom vol llegir el llibre prohibit pel bibliotecari, un llibre perillós que no pot ser consultat.
La passió pels llibres pot provocar el crim?

Els llatinistes de 4t. d'ESO van descobrir que sí. Els llibres són considerats grans tresors i objectes de desig.
No obstant, els protagonistes de la novel·la d'Umberto Eco només volien llegir, només cobejaven el contingut del llibre, no l'objecte. Al contrari que en el cas del robatori del còdex Calixtí. Tothom sap el seu contingut, perquè ara hi ha múltiples edicions, inclús facsímils. El llibre és desitjat com a objecte de col·lecció.

El Club Dumas, d'Arturo Pérez Reverte, és una altra novel·la on els llibres són els causants de delictes diferents: robatoris, assassinats, associacions secretes.
El llibre tracta del comerç clandestí de llibres de gran valor. Els mercenaris dels bibliòfils aconsegueixen el que demanen els seus clients. Gent que ha fet de la compra i la venda de llibres valuosos el seu mitjà de vida.
El protagonista, Lucas Corso, és un d'aquest mercenaris "un cazador de libros por cuenta ajena".
L'autor descriu els clients d'aquests personatges així:

"Chacales de Gutenberg, pirañas de las ferias de anticuario, sanguijuelas de almoneda, son capaces de vender a su madre por una edición príncipe; pero reciben a los clientes en sofás de cuero, .... y nunca se machan las manos, ni la conciencia. Para eso están los tipos como Corso". 



Estarà ara algú fullejant el Còdex Calixtí en un sofà de cuir al saló d' una mansió amb vistes?














No hay comentarios:

Publicar un comentario