jueves, 28 de julio de 2011

Cinema i Literatura

Michael Cacoyannis ha mort




El director grec de cinema Michael Cacoyannis, nascut a Xipre l'any 1922, va morir a Atenes el dia 25 de juliol.
Tal com escriu Lluís Bonet en un sentit article a La Vanguardia del 26 de juliol, Cacoyannis va ser un artista compromès amb el seu poble i amb la llibertat. Es va exiliar durant la dictadura militar dels coronels, instal·lada a Grècia entre 1967 i 1974. Va lluitar a l'exili pels seus amics que eren a la presó, entre ells el músic Mikis Theodorakis.

Moltes de les seves obres estan basades en les tragèdies clàssiques, especialment d'Eurípides: Electra, Ifigènia, Les Troianes.
Les Troianes (1971), amb un repartiment de luxe, que hem vist amb els alumnes de Llatí i Grec molts cursos. La gran tragèdia contra la guerra, que Cacoyannis va saber dirigir amb austeritat i força.

No obstant això, la seva pel·lícula més coneguda i la que li va donar més fama va ser Zorba el griego, basada en la novel·la de Nikos Kazantzakis, Alexis Zorbàs. Aquesta és una de les millors novel·les de la Literatura del s.XX i Cacoyannis va saber reintrepretar-la, intentant guardar l'esperit de l'obra. La lluita entre la raó i l'instint, Apol·lo i Dionís.


Alexis Zorbàs va ser traduïda magistralment al català, directament del grec, pel doctor Jaume Berenguer Amenós. La novel·la és a la Biblioteca del centre.

La música de Zorba el griego, composada per Mikis Theodorakis, és molt famosa i, cada cop que sona, ens transporta a les platges de Grècia. L'actor Anthony Quinn ballant a la platja és una imatge de la llibertat.




Zorba el griego, l'any 1965, va optar a set premis Oscar i en va guanyar tres: millor actriu de repartiment, millor fotografia i millor direcció artística.

L'escena més famosa del film és la del ball a la platja, però a l'inici de la pel·lícula hi ha una escena on Irene Pappas (la viuda) busca una cabra que s'ha escapat. Aquesta escena té una força extraordinària. En pocs minuts es fa una descripció de la societat cretenca de principis de segle, del masclisme i de la situació de les dones soles. També s'intueix l'inici de la tragèdia que es desenvoluparà amb l'enfrontament del personatge al destí que se li ha assignat i l'actitud tan diferent dels dos homes protagonistes per afrontar les dificultats de la vida.



Cacoyannis també va ser director de teatre i va organitzar el bellíssim espectacle de llum de la cerimònia d'inauguració del Museu de l'Acròpolis d'Atenes, l'any 2009.
El poble grec és un poble lluitador i seriós i els seus representants del món cultural, escriptors, actors i actrius, cantants, artistes, cineastes, encara que no ocupen les pàgines de les revistes més fàcils i populars, són d'una categoria excepcional.

sábado, 16 de julio de 2011

Els drets de les lectores i dels lectors

Tothom té drets i deures.
Havíeu pensat quins eren els deures d'una lectora o d'un lector???
Donc aquí unes imatges il·lustrant els drets de les lectores i dels lect...


miércoles, 13 de julio de 2011

Robatori del Còdex Calixtí

L'amor als llibres pot ser un joc perillós

El Codex Calixtinus, conservat a la Catedral de Santiago de Compostela,  ha estat robat. El llibre és un manuscrit il·luminat del s. XII, el còdex més important que s'hi guardava. Podríem dir que és una guia per als pelegrins que seguien el Camí de Santiago, amb consells, descripcions de la ruta, dels seus perills i dels monuments. El llibre V es titula: Iter pro peregrinis ad Compostellam. La primera guia del Trotamundos, a l'Edat Mitjana.
És un manuscrit molt valuós amb precioses il·lustracions.


Codex Calixtinus



Il·lustració del Còdex Calixtí


Dimarts, 5 de juliol, es va descobrir la seva desaparició, però no se sap el moment exacte del robatori, perquè les mesures de seguretat van fallar.
Només hi ha tres claus de la sala on es guardava i cap d'elles ha desaparegut. Les càmeres de vigilància de la catedral tampoc han mostrat cap moviment sospitós.

El misteri està servit. Qui l'ha robat? Qui ha encarregat el robatori?

És un argument de novel·la. De fet no seria la primera vegada que es parlés de llibres com a causa de delicte.
Aquest curs el alumnes de 4t. d'ESO de Llatí han treballat sobre l'obra d'Umberto Eco, El nom de la rosa, per estudiar la transmissió de la literatura clàssica durant l'Edat Mitjana.




En un monestir benedictí un llibre provoca una sèrie d'assassinats en cadena. El manuscrit és una còpia del llibre II de la Poètica d'Aristòtil, on es parla de la comèdia.



 
Guillermo de Baskerville, un intel·lectual franciscà, haurà de descobrir el perquè dels assassinats. Tothom vol llegir el llibre prohibit pel bibliotecari, un llibre perillós que no pot ser consultat.
La passió pels llibres pot provocar el crim?

Els llatinistes de 4t. d'ESO van descobrir que sí. Els llibres són considerats grans tresors i objectes de desig.
No obstant, els protagonistes de la novel·la d'Umberto Eco només volien llegir, només cobejaven el contingut del llibre, no l'objecte. Al contrari que en el cas del robatori del còdex Calixtí. Tothom sap el seu contingut, perquè ara hi ha múltiples edicions, inclús facsímils. El llibre és desitjat com a objecte de col·lecció.

El Club Dumas, d'Arturo Pérez Reverte, és una altra novel·la on els llibres són els causants de delictes diferents: robatoris, assassinats, associacions secretes.
El llibre tracta del comerç clandestí de llibres de gran valor. Els mercenaris dels bibliòfils aconsegueixen el que demanen els seus clients. Gent que ha fet de la compra i la venda de llibres valuosos el seu mitjà de vida.
El protagonista, Lucas Corso, és un d'aquest mercenaris "un cazador de libros por cuenta ajena".
L'autor descriu els clients d'aquests personatges així:

"Chacales de Gutenberg, pirañas de las ferias de anticuario, sanguijuelas de almoneda, son capaces de vender a su madre por una edición príncipe; pero reciben a los clientes en sofás de cuero, .... y nunca se machan las manos, ni la conciencia. Para eso están los tipos como Corso". 



Estarà ara algú fullejant el Còdex Calixtí en un sofà de cuir al saló d' una mansió amb vistes?