Efemèrides 2015: 150è Aniversari de la publicació d'Alícia al País de les Meravelles

Aquest any es celebren els 150 anys de la publicació d’Alice Adventure’s in Wonderland, l’obra de Lewis Carroll que es va convertir en un clàssic universal.  

Sobre ella s’han fet obres de teatre, pel·lícules, videoclips, cançons, òperes, representacions amb marionetes, rutes turístiques, exposicions, simposis, concerts, curtmetratges, videojocs i ballets.

Alícia, que va sorgir com un conte infantil en una calorosa tarda d’estiu, és, 150 anys després, una obra fascinant i enigmàtica en la que el seu autor una subtil crítica a la societat victoriana, a la vegada que anticipa idees pròpies del surrealisme, el psicoanàlisi i la física relativista.

Aquesta és la fotografia que, el 1862, Lewis Carroll va fer d'Alice Liddell, la nena que l'inspirà i a qui regalà el manuscrit original de l'obra, il·lustrada també per ell.

Què us semblen aquestes altres Alícies?

Natalia Admaska

Nathalia Suellen

Taylor McGrath

Vladimir Clavijo 

Com veieu, són moltes les interpretacions...

Podeu veure més imatges aquí.

I, recordeu, a la nostra biblioteca podeu trobar el llibre i la versió cinematogràfica dirigida per Tim Burton.

Efemèrides 2015: Santa Teresa de Jesús , 5è centenari

Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de març 1515 - Alba de Tormes, 4 d'octubre de 1582), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari. Fou elevada als altars el 12 de març del 1622pel Papa Gregori XV i Pau VI la va proclamar Doctora de l'Església.

Vivo sin vivir en mí [Poema: Texto completo.]Santa Teresa de Ávila

Vivo sin vivir en mí  y tan alta vida espero  que muero porque no muero.   Vivo ya fuera de mí,  después que muero de amor,  porque vivo en el Señor,  que me quiso para sí;  cuando el corazón le di  puso en mí este letrero:  «Que muero porque no muero».   Esta divina unión,  y el amor con que yo vivo,  hace a mi Dios mi cautivo  y libre mi corazón;  y causa en mí tal pasión  ver a mi Dios prisionero,  que muero porque no muero.   ¡Ay, qué larga es esta vida!  ¡Qué duros estos destierros,  esta cárcel y estos hierros  en que está el alma metida!  Sólo esperar la salida  me causa un dolor tan fiero,  que muero porque no muero.   Acaba ya de dejarme,  vida, no me seas molesta;  porque muriendo, ¿qué resta,  sino vivir y gozarme?  No dejes de consolarme,  muerte, que ansí te requiero:  que muero porque no muero.

                   

V Centenario de Santa Teresa de Jesús

Efemèrides 2014: Paco Ibáñez, 80 anys

Francisco Ibáñez Gorostidi, més conegut com a Paco Ibáñez, (València, 20 de novembre de 1934), és un cantautor valencià en castellà que ha musicat poemes de Luis de Góngora, Francisco de Quevedo, Miguel Hernández, León Felipe, Gabriel Celaya, Federico García Lorca, Pablo Neruda, José Agustín Goytisolo, entre altres. Destacat símbol antifranquista, a les darreries del règim triomfà amb temes com "A galopar" (tema adaptat d'un poema homònim de Rafael Alberti). Parla el valencià amb fluïdesa i, de 1982 ençà, acostuma a cantar la cançó del seu amic Quico Pi de la Serra "A poc a poc" en les seves actuacions al Principat de Catalunya, tot i que no l'ha enregistrada discogràficament. L'any 1999, alhora que presentà un àlbum cantat íntegrament en basc amb Imanol (Oroitzen), avançà el seu projecte d'enregistrament d'un disc (Vivencias) amb cançons interpretades en els sis idiomes que pot parlar: català, castellà, basc, francès, hebreu i italià.