Mostrando entradas con la etiqueta Cinema i literatura. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cinema i literatura. Mostrar todas las entradas

sábado, 7 de marzo de 2015

Una sèrie sobre bibliotecaris: The Librarians!



Una sèrie d'aventures sobre bibliotecàries  i bibliotecaris. Com es diu en el primer episodi les biblioteques són un món on la màgia i  la realitat es troben "In a world where magic and reality collide". La sèrie ha estat enregistrada a la Biblioteca Pública Central de Portland. 

És una sèrie d'aventures on el bibliotecaris fan molt més que catalogar i cercar la informació , aquests bibliotecaris tenen capacitats mentals i físiques superiors per defensar la humanitat del  Mal. Recopilen un conjunt de poderoses relíquies plenes de màgies a les biblioteques. 

Aquesta sèries forma part d'una saga sobre aquesta "aquesta organització ancestral que protegeix reliquies sobre la qual han fet tres pel·lícules i ara fan aquesta sèries. 

Les pel·lícules són



A partir d'ara, quan entreu a la biblioteca vigileu!!! Podeu trobar  aventures, màgia i acció   entre les pàgines dels llibres aparentment més ensopits. 

jueves, 18 de diciembre de 2014

Literatura i cinema

Us deixo dos articles ben interessants que us poden donar idees per gaudir d'un Nadal literari i cinèfil...

Grandes clásicos de la literatura llevados al cine

Papeles que apantallan: más libros llevados al cine

A la Biblioteca tenim els clàssics del primer article i els llibres que, per exemple, han inspirat aquestes pel·lícules recents:




domingo, 28 de septiembre de 2014

El rostro de las letras

Una interessant exposició fotogràfica de les lletraferides i literats més importants del país. De moment es pot veure del 24 de setembre de 2014 fins a l'11 de gener de 2015 a la Sala Comunidad de Madrid Alcalá 31. 

Si hi aneu no us la perdeu! I si no és el cas, esperem que vingui a Barcelona, després.





 



  El rostro de las letras

La exposición «El rostro de las letras. Escritores y fotógrafos en España desde el Romanticismo hasta la Generación de 1914», puesta en marcha por iniciativa del académico de Bellas Artes Publio López Modéjar e incluida en la programación del III Centenario de la Real Academia Española, puede visitarse del 24 de septiembre de 2014 al 11 de enero de 2015 en Madrid. Está instalada en la Sala Alcalá 31, dependiente de la Dirección General de Bellas Artes, del Libro y de Archivos de la Comunidad de Madrid, organizadora de la muestra junto con Acción Cultural Española (AC/E) y la RAE. La exposición, que tras su presentación en la capital de España podrá contemplarse en otras ciudades, es el resultado de más de veinte años de búsqueda de imágenes por archivos públicos y privados, españoles y extranjeros, y constituye un ambicioso estudio del retrato fotográfico español, desde los días del daguerrotipo y el calotipo, hasta la primera mitad del siglo XX.


 Altres adresses d'interès:
Real Academia Española

El País Semanal

miércoles, 5 de marzo de 2014

The fault in our stars



Una de les novetats d'enguany a la nostra biblioteca ha estat el llibre "The fault in our stars", que molts de vosaltres ja heu llegit, amb el mèrit que té haver-lo llegit en la versió original en anglès.

Aquí teniu ara el "trailer" de la pel·lícula:


domingo, 6 de noviembre de 2011

CINE A LA BIBLIOTECA

Comencem una nova activitat a la Biblioteca.
Es tracta de veure cinema, inspirat en obres literàries. Històries i llibres que han seduit les dones i els homes de tots els temps i que, per aquesta raó, han estat portades a la pantalla durant tota la història del cine, convertint-les en més populars encara.
Com que estem a la tardor, l'època en què la humanitat des de temps immemorials ha recordat i honorat els seus morts i avantpassats, hem pensat comentar la pel·lícula DRÀCULA, de Francis Ford Coppola.


Dràcula és un dels personatges literaris més representats al cinema, des del Nosferatu de F. W. Murnau, rodada al 1922, fins al film que veurem.
No cal que esmentem totes les sèries juvenils inspirades en vampirs, que tenen tant d'èxit últimament: Crepúsculo i d'altres.
L'obra que ha inspirat aquests films és una novel·la clàssica de terror, Dràcula, de l'escriptor irlandès Bram Stoker, escrita l'any 1897.


La connexió entre el món dels vius i el de la ultratomba sempre han atret els éssers humans: sentiments de por, de desig de contactar amb les persones estimades, d'atracció pels espais desconeguts, l'esperança de la vida després de la mort i moltes altres raons que portem amb noslatres des de que vam decidir enterrar els nostres morts.

Dimecres 9 de novembre, a les 16 hores, davant de la Biblioteca.

jueves, 28 de julio de 2011

Cinema i Literatura

Michael Cacoyannis ha mort




El director grec de cinema Michael Cacoyannis, nascut a Xipre l'any 1922, va morir a Atenes el dia 25 de juliol.
Tal com escriu Lluís Bonet en un sentit article a La Vanguardia del 26 de juliol, Cacoyannis va ser un artista compromès amb el seu poble i amb la llibertat. Es va exiliar durant la dictadura militar dels coronels, instal·lada a Grècia entre 1967 i 1974. Va lluitar a l'exili pels seus amics que eren a la presó, entre ells el músic Mikis Theodorakis.

Moltes de les seves obres estan basades en les tragèdies clàssiques, especialment d'Eurípides: Electra, Ifigènia, Les Troianes.
Les Troianes (1971), amb un repartiment de luxe, que hem vist amb els alumnes de Llatí i Grec molts cursos. La gran tragèdia contra la guerra, que Cacoyannis va saber dirigir amb austeritat i força.

No obstant això, la seva pel·lícula més coneguda i la que li va donar més fama va ser Zorba el griego, basada en la novel·la de Nikos Kazantzakis, Alexis Zorbàs. Aquesta és una de les millors novel·les de la Literatura del s.XX i Cacoyannis va saber reintrepretar-la, intentant guardar l'esperit de l'obra. La lluita entre la raó i l'instint, Apol·lo i Dionís.


Alexis Zorbàs va ser traduïda magistralment al català, directament del grec, pel doctor Jaume Berenguer Amenós. La novel·la és a la Biblioteca del centre.

La música de Zorba el griego, composada per Mikis Theodorakis, és molt famosa i, cada cop que sona, ens transporta a les platges de Grècia. L'actor Anthony Quinn ballant a la platja és una imatge de la llibertat.




Zorba el griego, l'any 1965, va optar a set premis Oscar i en va guanyar tres: millor actriu de repartiment, millor fotografia i millor direcció artística.

L'escena més famosa del film és la del ball a la platja, però a l'inici de la pel·lícula hi ha una escena on Irene Pappas (la viuda) busca una cabra que s'ha escapat. Aquesta escena té una força extraordinària. En pocs minuts es fa una descripció de la societat cretenca de principis de segle, del masclisme i de la situació de les dones soles. També s'intueix l'inici de la tragèdia que es desenvoluparà amb l'enfrontament del personatge al destí que se li ha assignat i l'actitud tan diferent dels dos homes protagonistes per afrontar les dificultats de la vida.



Cacoyannis també va ser director de teatre i va organitzar el bellíssim espectacle de llum de la cerimònia d'inauguració del Museu de l'Acròpolis d'Atenes, l'any 2009.
El poble grec és un poble lluitador i seriós i els seus representants del món cultural, escriptors, actors i actrius, cantants, artistes, cineastes, encara que no ocupen les pàgines de les revistes més fàcils i populars, són d'una categoria excepcional.