Tema: Còmic autobiogràfic: catarse o exhibició
El còmic ha canviat molt en els últims anys. Una part del nové art ha crescut en forma de contingut i denominació, i ha passat de "tebeo" a "novel·la gràfica". Un subgènere dins de l'art seqüencial per adults és l'autobiografia. Des de Maus (Art Spiegelman, 1991) a Persépolis (Marjan Satrapi, 2000) o l'últim gran èxit a EEUU, ¿Eres mi madre? (Alison Bedchell, 2012), centenars d'autors exposen els seus records, les seves vides. Són memòries que quedaran per sempre il·lustrades però... utilitzen els autors aquest gènere com a catarsi o com a pura exhibició?
Algunes obres destacades:
- Maus (Art Spiegelman, 1991)
- Si yo fuera hombre (Julie Doucet, 1998)
- Persépolis (Marjan Satrapi, 2000)
- Fun home y ¿Eres mi madre? (Alison Bedchel 2012)
- María y yo (miquel Gallardo)
- L’art de volar (Altarriba y Kim, 2012)
- Fui hija de supervivientes del holocausto (Bernice Eisenstein, 2007)
- Hoy es el último día del resto de tu vida (Ulli Lust 2011)
- Pequeñas cosas (Chester Brown, 2008)
- Alicia en un mundo real (Franc/Martin, 2011)
- Ausencias (Ramon Rodríguez, 2011)
Sandra Uve es va llicenciar a l'escola La Llotja d'Arts i Oficis. Ha col·laborat en nombrosos mitjans de comunicació, escriu i dibuixa còmics. Es autora de tres novel·les gràfiques 621km (Doble Dosis, 2005), l'autobiografia Los Juncos (Astiberri, 2006) i Hora Zulú (autoedició 2013).
Per a més informació